Explicació final de 'To All the Boys 3': acaben junts Lara Jean i Peter?
La nostra presa: La força del TATBCU és la serietat dels seus personatges, que no es doblegen en situacions incòmodes o còmodes com els seus homòlegs en massa altres rom-com. No hi ha vilans obvis, només els joves mitjans es troben, cometen errors, mostren empatia per l’egoisme i són perseguits per velles cartes del passat, que tornen de l’èter amb una venjança babadooca. Perquè què és aquesta franquícia sense el seu petit aparell narratiu ordenat? Una col·lecció de personatges versemblants i realistes? Bo-ring!les pedres precioses justes mostren
TATB 2 freqüentment vagabunds, la trama principal s'estén en escenes dràsticament alienes per adaptar-se a la llargada tradicional. No és tan ridículament enrevessat com el seu predecessor, que va ser pesat pel seu artifici; també deixa una trama secundària o dues penjants, presumiblement per a l’episodi III: LETRES DE LARA JEAN DES DE HECK o com es digui. La sèrie es neteja grinyolant, on les millors pel·lícules aconsegueixen més tracció amb una mica de gran tonalitat i realisme. No està exempta d’encants, especialment per al públic objectiu, i almenys representa alguns elements culturals superficials de l’herència coreano-americana de Lara Jean. Sense això, seria una adolescent més en una franquícia lleugerament superior a la mitjana amb una premissa més que lleugerament ridícula.
La nostra trucada: REPRODUIR-HO. TATB: PSISLY està bé. Si heu vist el primer i us heu sentit com a mínim una mica invertit, no ho mireu.
Si voleu transmetre o saltar # ToAlltheBoys2 encès @netflix ? #SIOSI
- Decididor (@) 13 de febrer de 2020
John Serba és un escriptor independent i crític de cinema amb seu a Grand Rapids, Michigan. Llegiu més de la seva obra a johnserbaatlarge.com o segueix-lo a Twitter: @johnserba .
corrent A tots els nois: P.S. T'estimo a Netflix